Vista Taula: Patrimoni   

Tornar al llistat 

Pàgina  Inicial Anterior Següent Final  de 275

Numero Index
134
Nom
CASA MASSOT-DALMASES
Seccio
ARQUITECTURA CIVIL (MEDIEVAL I MODERNA)
Indret
Major, 87-89
Tipologia
Casa
Epoca
Segle XVIII
Any
Autor
Conservacio
Dolent
Interes
Alt
Utilitzacio Original
Civil/Habitatge
Utilitzacio Actual
Civil/Habitatge
Descripcio Tipologica
Edifici de planta irregular, amb tendència al rectangle. La façana principal, al carrer Major, s’estructura en planta baixa, dos pisos i un últim nivell sota teulada, mentre que verticalment s’estructura en quatre nivells d’obertures. El parament cobina la pedra ben escairada per a les cornises, cantoneres, marcs de les obertures i elements de suport, amb l’arrebossat dels murs. La part més interessant de la planta baixa la constitueix la porta principal, situada sota el segon balcó de la dreta de la façana. La portada està flanquejada per pilastres senzilles i coberta amb un arc molt rebaixat, amb decoració escultòrica a la clau i dues mènsules també decorades als extrems que suporten la llosana del balcó. Les altres obertures, com la corresponent a la botiga de roba “Central moda” són molt recents –tot i que la presència d’una botiga ja apareix esmentada a finals del segle XIX. L’altra obertura correspon a les cavallerisses, que era l’espai on Faust de Dalmases instal·là la l’any 1901 els generadors de gas acetilè, que suposà l’arribada de l’enllumenat públic a Cervera. Seguint els paràmetres setcentistes que tenen en la Universitat cerverina un inestimable model constructiu, les obertures de la planta noble i del segon pis també estan cobertes amb arc rebaixat, i totes elles emmarcades per carreus ben escairats que en ressegueixen els perfils. De les quatre obertures per planta, destaca el fet que les tres de la dreta són balcons –més grans i amb forja més treballada els de la planta noble-, mentre les situades a l’esquerra de la façana són únicament finestres. Ambdós pisos estan separats per una senzilla motllura, que també separa el segon pis del ràfec de la teulada, deixant un espai en el qual s’obren quatre òculs el·líptics, també seguint el model de la universitat. A la part posterior de l’edifici, amb accés des de l’avinguda Duran i Sanpere, aquest s’estreny respecte a la façana del carrer Major, per deixar espai al jardí, la ubicació del qual forma un queixal en el que seria el perímetre rectangular de la finca.
Noticies Historiques
La participació de Jaume Padró en l’obra de la nova casa Dalmases constitueix la primera intervenció documentada de Jaume Padró en una obra d’arquitectura civil a Cervera. Una relació d’obres fetes fins al 15 de setembre de 1777 recull un pagament de 59 lliures i 14 sous a Jaume Padró escultor “per lo temps se ha ocupat en plantejar los portals y fer los dibuxos dels marchs y traurer las plantillas del portal major y en fer lo floró y lligadas de guix que estan al recibidó, y finalment en fer ell y sos fadrins y aprenent lo march del quarto principal”.
Context Historic Artistic
La història de la Cervera setcentista està marcada per dos fets trascendentals, l’un conseqüència de l’altre, de rellevancia que supera l’àmbit local i comarcal: es tracta de la guerra de Successió i la posterior creació de la Universitat. La construcció del majestuós edifici, enclavat entre un urbanisme atípic per les seves dimensions, va suposar un transtorn per a la monòtona i intrascendent vida local. La ciutat va augmentar demogràficament (malgrat l’auge poblacional ja s’havia iniciat a finals de la centúria anterior), es van realitzar reformes urbanístiques (concretades en un adecentament, tot i que escàs, dels seus carrers i cases), va irrompre el bullici estudiantil, les autoritats locals trobaren un fort antagònic en les universitàries, la mermada economia domèstica es va veure beneficiada amb uns ingressos adicionals amb l’hospedatge d’universitaris, els comerços varen vendre més; s’incrementaren les festes (bàsicament les de tipus oficial) i van revitalitzar-se algunes que ja estaven instituïdes (amb un tint marcadament cultural: escenificacions teatrals, per exemple); la ciutat fou visitada més asiduament per personatges de la cort i autoritats en general, fet que denota una major relació entre el consistori i els òrgans del poder; va augmentar el nombre d’eclesiàstics, especialment els regulars (jesuítes acaparant la majoria de les càtedres universitàries i regentant una institució docent propia; sacerdots i frares dirigint col.legis majors). La Cervera que reflecteix el cadastre de 1719, no deixa espai per dubtar sobre l’existència d’una realitat urbana amb una forta gradació de situacions sòcio-econòmiques. Els quarters rics cerverins (quarter Major i Montseré) veuran nèixer la universitat en el bell mig de la Cervera pobra de principis de segle (quarter de Capcorral, el més pobre juntament amb el de Framenors). A grans trets, la societat es composava la gran majoria pel sector primari, on la pagesia i la ramaderia s'anaven modernitzant amb nous sistemes de producció. Així doncs, a Cervera els pagesos es constitueixen i es consoliden com a grup social més important. Això és possible perquè la vila actua de distribuïdora dels excedents agraris de la comarca, la qual cosa tindrà com a conseqüència que la ciutat es converteixi en residència de terratinents, i que visqui períodes pròspers en moments de fortes crisis de subsistència. Pel que fa als menestrals, els corders, els soguers, els espardenyers, els argenters, els teixidors de llana i de lli, els sastres i els fusters són les activitats menestrals més enumerades i les que exercien la parcel.la de poder reservada a Diputats del comú i Sindics presoners. Altres categories serien la dels comerciants, la dels artistes –que anirien des dels notaris, escrivans i procuradors fins als apotecaris, adroguers, confiters o barbers- i la dels doctors –en medicina o lleis-, fruit de l’establiment i les necessitats de la Universitat. Finalment, ja des del segle XVII, la Guerra dels Segadors, el pas dels exèrcits i el bandolerisme rural anterior i posterior a ella, varen fer que s’iniciés un procés d’establiment dels nobles que vivien a les rodalies de Cervera. No podem considerar baixa la xifra de nobles i cavallers procedents dels castells de veïnatge que estaven aposentats a la ciutat, tot i que la importància de la noblesa ve donada no tant pel pes numèric com pel pes específic, ja que són la base que sustenta tota l’estructura del poder borbònic (amb els borbons, alguns ciutadans honrats de la ciutat varen rebre títols), si bé anteriorment bona part de la noblesa havia pres partit per l’Arxiduc. Però si bé a l’acabar la guerra varies d’aquestes families distingides varen quedar proscrites, paulatinament es van anar reintegrant al sistema arribant inclús a ocupar càrrecs municipals. En definitiva, però, la construcció de la Universitat –derivada d’alguna manera de les conseqüències de la guerra de Successió- va ser el fet més trascendent del segle XVIII cerverí, estimulant en gran mesura l'activitat econòmica de la ciutat. Aquesta eclosió econòmica i demogràfica es palesa en les dades de població de què disposem: el 1718 Cervera comptava amb 2.112 habitants, mentre que 70 anys després aquesta població s'havia doblat, el 1787 hi ha una xifra de 4.628 habitants; aquest ritme de creixement continuarà fins entrat el segle XIX, quan segons el cens de 1802, Cervera arriba als 5.004 habitants. Aquest fet quedarà reflectit inevitablement en un creixement urbà que es donarà al nord de la ciutat, (fora muralles) i als ravals i la zona que més s'expandirà serà Capcorral, des de la plaça de Santa Anna fins a sobrepassar l'edifici universitari. Pel que fa a l’impacte urbanístic que va tenir l’obra de la Universitat –i exceptuant els dos edificis religiosos que es van veure afectats (l’hospital de Castelltort, amb el seu inevitable trasllat, i el convent de Sant Francesc de Paula, que va ser reformat)-, aquest es va saldar amb l’enderroc de nombrosos habitatges i una re-planificació urbanística de l’indret on s’havia d’ubicar la gran acadèmia. D’altra banda, en altres zones de la ciutat, com el senyorívol carrer Major, van ser molts els edificis que es van reformar gairebé en la seva totalitat. L’arquitectura civil, doncs, és la que reprodueix amb més fidelitat i insistència l’esquema formal de la Universitat, tal i com es posa de manifest en aquestes nombroses residències senyorials que es construeixen o es reformen a Cervera durant aquesta època –sobre tot al carrer Major. D’aquesta manera, el model compositiu de porta amb arc rebaixat, finestra amb balcó i una finestra menor a la part superior, afegint petites obertures o òculs a nivell de les golfes, es repeteix des de les cases urbanes, situades preferentment a Cervera –tot i que a Guissona o Tàrrega també se’n recullen alguns exemples- fins a algunes masies que es reformen al llarg del segle XVIII. D’aquesta manera, el joc de proporcions que trobem en el mòdul de la façana interior de la Universitat, serà utilitzada posteriorment per a la composició dels habitatges urbans, des de les obertures amb arc rebaixat fins als òculs de la part superior i el tipus de ràfec.
Notes Complementaries
Malgrat l’estat d’abandonament que fa anys que pateix l’edifici, aquest constitueix el millor exemple de casa senyorial setcentista del carre Major, conservant estances com la sala de billar i el vestíbul, amb pintures notables, i la magnífica sala de ball, que ocupa en alçada dos pisos. També son dignes de conservació la capella-oratori, amb un altar d’estructura arquitectònica classicista, i l’escala principal, al capdamunt de la qual i vora la porta d’entrada hi ha una bellíssima inscripció laudatòria de Faust de Dalmases dedicat a la seva jove esposa, Carmen Jordana Pipó, després de la seva prematura mort. Ras i curt, una veritable joia que caldria recuperar.
Proteccio Existent
Fotografia
Imatge 1
Imatge 2
Imatge 3
Imatge 4
Imatge 5
Imatge 6

Pàgina  Inicial Anterior Següent Final  de 275

 

De
A
Cc
Bcc
Assumpte
Missatge
Enviat a