Vista Taula: Patrimoni   

Tornar al llistat 

Pàgina  Inicial Anterior Següent Final  de 275

Numero Index
28
Nom
COL•LEGI JAUME BALMES
Seccio
ARQUITECTURA CIVIL (I) (segles XIX i XX)
Indret
Pl. Pius XII
Tipologia
Col•legi
Epoca
Segle XX
Any
30
Autor
Ignasi de Vilallonga.
Conservacio
Bo
Interes
Baix
Utilitzacio Original
: Civil/Habitatge
Utilitzacio Actual
: Civil/Habitatge
Descripcio Tipologica
L’arquitectura del Col•legi Jaume Balmes –concebut com a “Escoles Graduades”- no difereix massa del concepte de grup escolar que prolifera durant les primeres dècades del segle XX, exemples del qual els trobem a Barcelona amb les escoles construïdes durant el període de la Mancomunitat i durant la Segona República. De planta rectangular molt allargassada, amb tres cossos perpendiculars que sobressurten als extrems i a la part central, on se situa l’entrada principal a l’edifici. Les cobertes són a quatre vessants i el parament dels murs és arrebossat. Consta de dos nivells horitzontals d’obertures, que al segon pis de la façana principal són d’arc de mig punt. Les obertures dels cossos perpendiculars són de llinda plana, molt més estretes les dels extrems, agrupades de tres en tres. Aquest tipus de finestra més estreta és la que es reprodueix a les façanes laterals. La façana posterior de l’edifici presenta els mateixos dos nivells d’obertures –totes de llinda plana- amb dos cossos perpendiculars als extrems, però que només sobressurten lleugerament. Des de la façana posterior és visible l’estructura de contraforts o semi-soterranis per evitar les humitats del terreny argilós. A la memòria del projecte arquitectònic, però, és on en tenim una descripció més acurada: “Se dispone de un edificio de planta forma E, es decir simétrico con respecto a un eje perpendicular a la fachada principal, constando de planta baja y primer piso de: vestíbulo o sala de espera, escalera, guardarropa, galería de comunicación de las clases, cuatro clases orales, clase de trabajos manuales, biblioteca, museo, sala de reunión o de profesores y servivio sanitario. Debe hacer notar el suscrito que debido al desnivel existente dentro del solar, proyecta aprovechar el mismo para instalar los semi-sótanos en donde existirán patios cubiertos y dependencias auxiliares, y con el tiempo podría montarse una sección de baños-duchas en donde los pequeños concurrentes al edificio pudiesen disponer de aquellos aparatos que por su coste no pueden tenir en sus domicilios”. I segueix: “(...) El edificio cumplirà excelentes condiciones higiénicas, pues se encontrará completamente aislado de otra construcción, con paredes exteriores de 0’45m de espesor, con semi-sótanos que impiden ascienda a las paredes la humedad del subsuelo; además existiran techumbres a propósito, luces abundantes y excelente ventilación, con lugares retretes de tal modo emplazados y dispuestos en condiciones de mantenerlos con esmerada limpieza a parte de otros detalles que han de hacer de la escuela un centro higiénico y atractivo”. Finalment, assenyala que: “Razones de higiene y conveniencia aconsejan que los alumnos no permanezcan largo tiempo en las salas de clase; haciendo trabajar la imaginación y sin hacer ejercicio. Es pues necesario disponer de espacios adecuados donde los alumnos puedan expansionarse y hacer sus ejercicios y a este objeto se proyectan las galerías cubiertas propias para juego en dias de lluvia y alrededor del edificio existen los patios descubiertos”.
Noticies Historiques
La nombrosa creació d’escoles públiques a la comarca a partir de la dècada de 1860 coincideix amb la promulgació de la llei d’instrucció pública decretada el 1857 pel ministre Claudio Moyano. L’anomenada “llei Moyano” establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari, de manera que cap a 1900, la major part de pobles de la comarca comptaven amb una o dues escoles –per nens i per nenes. L’escola pública de nois va passar d’estar ubicada a l’actual Casal de Cervera, a finals del segle XIX, al convent de Sant Francesc de Paula –on hi havia tingut la seva escola la comunitat claretiana del Cor de Maria, fins que es traslladaren a la Universitat. S’instal•laren en aquest convent a principis de segle XX, i el col•legi passà a denominar-se del “Prado Catalán”. El periodista, escriptor i viatger valencià Luis Bello es lamenta de la precarietat de l’ensenyament públic a la Cervera dels anys vint, i descriu d’aquesta l’escola de nois com a “Alta, de bóveda inmensa, fría, llena de resonancias. Aquí los chicos parecen más chicos parecen más chicos, y el maestro habrá de trabajar mucho para ordenarlos y para hacerse oír”. També intenta saber perquè no s’havia aplicat el llegat que Pere Vila Codina –fill de les Oluges que havia fet fortuna a l’Argentina i que deixà gran part de la seva herència a finalitats educatives- deixà pel partit judicial de Cervera en la construcció d’unes bones escoles: “Cervera, con sus cinco mil habitantes, su catedral del saber –que a esto equivale su universidad-, sus doce iglesias con sus doce capellanes, sus seis Comunidades religiosas y sus campos fértiles, sólo tiene una escuela de niños y otra de niñas, un maestro y una maestra. Entre los dos reuniran cien alumnos. Los demás van a la escuela de los misioneros; y las niñas a las monjas. Hay un legado de un millon de pesos argentinos para la enseñanza en Cervera: que es el legado de Peret. Pues bien, ni se ha invertido, ni se invertirá en escuelas. Ya veremos cómo ha ido deshaciéndose en agua mansa”. Finalment, les escoles Jaume Balmes o Escoles Graduades van ser construïdes el 1929, amb un pressupost de 269. 913 pessetes i amb l’objectiu que tinguessin unes òptimes condicions higièniques, per la qual cosa es van construir aïllades de qualsevol altre edifici, amb uns semi-sòtans per tal de combatre les humitats, bona il•luminació i ventilació. D’aquesta manera, la memòria de l’arquitecte explica els condicionants constructius de l’edifici i la seva finalitat: “Debido a hallarse en mal estado, ser de reducidas dimensiones y carecer de campo escolar, los locales en que se desarrolla la enseñanza de los pequeños en la ciudad de Cervera, su municipio acordó la venta del local, la adquisición de unos espléndidos solares y la construcción en los mismos de un edificio de nueva planta en donde puedan recibir la enseñanza, con la comodidad y condiciones higiénicas necesarias”. El projecte arquitectònic fou realitzat pel lleidatà Ignasi de Vilallonga Casañes, que havia obtingut el títol professional d’arquitecte l’any 1912. Va desenvolupar el càrrec d’arquitecte de la Diputació Provincial de Lleida i el d’arquitecte municipal de Balaguer i Tàrrega. Les de Cervera no foren les primeres escoles que projectà, ja que l’any 1921 havia projectat les escoles de Sidamon. Pensem que la construcció de les escoles graduades de Cervera i la seva conclusió coincidiran amb la nova embranzida que prendrà l’ensenyament a Catalunya, després que la dictadura de Primo de Rivera hagués estroncat tot l’esforç realitzat per la Mancomunitat en el marc del noucentisme –i que a les comarques de Lleida s’havia traduït en la construcció d’escoles ben primerenques com la de la població de Els Torms –entre 1914 i 1918-, a les Garrigues, obra de l’afamat arquitecte noucentista Adolf Florensa. Després de la letargia del període dictatorial, l’adveniment de la segona República va portar uns governants que entenien l’educació com un dels fonaments de la igualtat de les persones. Així, durant els primers mesos, la Generalitat ja creava l’anomenada Escola Normal i l’Institut Escola. De la mateixa manera, el 29 de març del 1931 s’inauguraren a Barcelona deu grups escolars promoguts pel govern de l’estat i l’Ajuntament de la ciutat, com l’Escola del Bosc, l’Escola del Mar o l’Escola Municipal la Farigola. Josep Goday fou un dels arquitectes més reeixits en la projecció d’aquests grups escolars, amb obres emblemàtiques com les Escoles Baixeres (1917-20), Pere Vila (1920-21) i Milà i Fontanals (1930). Una de les escoles emblemàtiques construïda durant el període de la República a les nostres terres fou l’escola Macià-Companys d’Agramunt (193La nombrosa creació d’escoles públiques a la comarca a partir de la dècada de 1860 coincideix amb la promulgació de la llei d’instrucció pública decretada el 1857 pel ministre Claudio Moyano. L’anomenada “llei Moyano” establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari, de manera que cap a 1900, la major part de pobles de la comarca comptaven amb una o dues escoles –per nens i per nenes. L’escola pública de nois va passar d’estar ubicada a l’actual Casal de Cervera, a finals del segle XIX, al convent de Sant Francesc de Paula –on hi havia tingut la seva escola la comunitat claretiana del Cor de Maria, fins que es traslladaren a la Universitat. S’instal•laren en aquest convent a principis de segle XX, i el col•legi passà a denominar-se del “Prado Catalán”. El periodista, escriptor i viatger valencià Luis Bello es lamenta de la precarietat de l’ensenyament públic a la Cervera dels anys vint, i descriu d’aquesta l’escola de nois com a “Alta, de bóveda inmensa, fría, llena de resonancias. Aquí los chicos parecen más chicos parecen más chicos, y el maestro habrá de trabajar mucho para ordenarlos y para hacerse oír”. També intenta saber perquè no s’havia aplicat el llegat que Pere Vila Codina –fill de les Oluges que havia fet fortuna a l’Argentina i que deixà gran part de la seva herència a finalitats educatives- deixà pel partit judicial de Cervera en la construcció d’unes bones escoles: “Cervera, con sus cinco mil habitantes, su catedral del saber –que a esto equivale su universidad-, sus doce iglesias con sus doce capellanes, sus seis Comunidades religiosas y sus campos fértiles, sólo tiene una escuela de niños y otra de niñas, un maestro y una maestra. Entre los dos reuniran cien alumnos. Los demás van a la escuela de los misioneros; y las niñas a las monjas. Hay un legado de un millon de pesos argentinos para la enseñanza en Cervera: que es el legado de Peret. Pues bien, ni se ha invertido, ni se invertirá en escuelas. Ya veremos cómo ha ido deshaciéndose en agua mansa”. Finalment, les escoles Jaume Balmes o Escoles Graduades van ser construïdes el 1929, amb un pressupost de 269. 913 pessetes i amb l’objectiu que tinguessin unes òptimes condicions higièniques, per la qual cosa es van construir aïllades de qualsevol altre edifici, amb uns semi-sòtans per tal de combatre les humitats, bona il•luminació i ventilació. D’aquesta manera, la memòria de l’arquitecte explica els condicionants constructius de l’edifici i la seva finalitat: “Debido a hallarse en mal estado, ser de reducidas dimensiones y carecer de campo escolar, los locales en que se desarrolla la enseñanza de los pequeños en la ciudad de Cervera, su municipio acordó la venta del local, la adquisición de unos espléndidos solares y la construcción en los mismos de un edificio de nueva planta en donde puedan recibir la enseñanza, con la comodidad y condiciones higiénicas necesarias”. El projecte arquitectònic fou realitzat pel lleidatà Ignasi de Vilallonga Casañes, que havia obtingut el títol professional d’arquitecte l’any 1912. Va desenvolupar el càrrec d’arquitecte de la Diputació Provincial de Lleida i el d’arquitecte municipal de Balaguer i Tàrrega. Les de Cervera no foren les primeres escoles que projectà, ja que l’any 1921 havia projectat les escoles de Sidamon. Pensem que la construcció de les escoles graduades de Cervera i la seva conclusió coincidiran amb la nova embranzida que prendrà l’ensenyament a Catalunya, després que la dictadura de Primo de Rivera hagués estroncat tot l’esforç realitzat per la Mancomunitat en el marc del noucentisme –i que a les comarques de Lleida s’havia traduït en la construcció d’escoles ben primerenques com la de la població de Els Torms –entre 1914 i 1918-, a les Garrigues, obra de l’afamat arquitecte noucentista Adolf Florensa. Després de la letargia del període dictatorial, l’adveniment de la segona República va portar uns governants que entenien l’educació com un dels fonaments de la igualtat de les persones. Així, durant els primers mesos, la Generalitat ja creava l’anomenada Escola Normal i l’Institut Escola. De la mateixa manera, el 29 de març del 1931 s’inauguraren a Barcelona deu grups escolars promoguts pel govern de l’estat i l’Ajuntament de la ciutat, com l’Escola del Bosc, l’Escola del Mar o l’Escola Municipal la Farigola. Josep Goday fou un dels arquitectes més reeixits en la projecció d’aquests grups escolars, amb obres emblemàtiques com les Escoles Baixeres (1917-20), Pere Vila (1920-21) i Milà i Fontanals (1930). Una de les escoles emblemàtiques construïda durant el període de la República a les nostres terres fou l’escola Macià-Companys d’Agramu3).
Context Historic Artistic
Notes Complementaries
Com a precedent en les construccions escolars innovadores a la Segarra podríem assenyalar l’escola de Montornés de Segarra, construïda entre 1919 i 1921 per iniciativa del patrici local Josep Balcells –empresari i diputat-, que també fou el promotor d’altres obres a la població, com l’enllumenat públic (1928) o el cementiri. En les obres del nou edifici, amb reminiscències dels temples clàssics –relacionats amb la saviesa- per la columnata que sobresurt de la façana principal, hi treballaren tant homes com dones. Els homes cobraven cinc pessetes el jornal, mentre que les dones cobraven la meitat. Actualment, aquest singular edifici és el local social del poble.
Proteccio Existent
Fotografia
Imatge 1
Imatge 2
Imatge 3
Imatge 4
Imatge 5
Imatge 6

Pàgina  Inicial Anterior Següent Final  de 275

 

De
A
Cc
Bcc
Assumpte
Missatge
Enviat a