L’origen dels diables l’hem d’anar a buscar a les representacions de teatre català popular que es representaven a l’edat Mitjana. Aquest diables encapçalaven les processons de Corpus i obrien pas realitzant la seva acció, altrament dita joc o ball. Trobem documentació per primera vegada d’aquests diables ancestrals a processó de Corpus de 1426.
Aquests balls i personatges estaven estretament relacionats amb l’Església, ja que realitzaven representacions de caire hagiogràfic referent als dogmes de la fe cristiana; per exemple la funció d’aquests diables era realitzar la batalla dialèctica entre el bé i el mal, o el que és el mateix, el cel i el infern.
Els diables realitzen un ball amb parlaments dels diferents personatges que representen . Observem com a Cervera encara es manté viva aquesta tradició en l’acte que té lloc durant les festes de proclamació de Lluís I, el 1724, on trobem documentat que després de la comitiva de l’ajuntament un grup de dansaires realitzava la lluita de l’arcàngel Sant Miquel contra Llucifer i els diables.
|
Com que no es conservava o es desconeixia l’existència d’un text antic de la lluita dialectal els Diables de Cervera – Carranquers feren un text nou basant-se en el model dels balls parlats de diables existents a Catalunya.
Aquest
nou text del Ball Parlat de Cervera fou redactat l’any 2004
pel filòleg de
llengua catalana i fill de Cervera Albert Turull, amb l’ajuda
del diable de
Cervera Jordi Castany.
El Ball Parlat “Lo Joch de Lluciffer e los diables “ és representat per un nombre fix de personatges: en
Llucifer
10 diables (Astarot, Daviu i Belcebú, entre ells) 4 diables tabalers 1 diable encenedor 1 diable carretiller l’arcàngel sant Miquel Aquest text disposa d’una part fixa i d’una part variable que es renova cada any , i és en aquesta darrera on es reciten els versots, versos satírics on els diables expliquen i ironitzen dels diferents pecats de la societat durant la lluita contra l’arcàngel sant Miquel. Indicar finalment que el rol dramàtic del Ball està dividit en cinc parts clarament diferenciades: l’Entrada
la revolta de l’Infern els Versots la Cloenda |
   |
| _______________________________________________________________________________ LO JOCH DE LLUCIFFER E LOS DIABLES _______________________________________________________________________________ |
|
|
Part
I.
L’entrada. DIABLE ABANDERAT Gent de Cervera i gent de l’Urgell i més enllà, gent del país i de la terra escolteu que hem de contar. Hem tingut dos hores lliures i aquests versos hem parit; escolteu amb bons somriures les veritats de la nit... De la nit som els senyors, som els diables de Cervera. Quan al tard ja es va fent fosc ens agafa la xarrera. Us portem mots de l’infern i anem sempre contra el cel. Us direm de què va el rotllo perquè no us prenguin el pèl. Escolteu aquests versots, escolteu el Ball Parlat dels diables de Cervera que us vindran a fer forat!  Part II. La revolta de l’Infern. LLUCIFER Jo sóc aquí el que mana, dels diables el primer, foto el que em dóna la gana; el meu nom és Llucifer. Ja sé que sou de Cervera, lloc d’ermites, capellans! Però també un lloc de bruixes ... que són les nostres amants. El Diable tot ho pot, no ho sabíeu, purrialla? Doncs avui farem que el foc us encengui com la palla. No hi ha res com el foc viu, no hi ha res com l’aquelarre, on les bruixes, a l’estiu, fan l’orgia del desmadre... Diu que uns àngels per aquí volen fer-nos la punyeta; doncs ja poden ven venir que preparo l’escopeta. Jo els animalets amb ales me’ls foto per esmorzar, sigui amb perdigons o amb bales mai al cel poden tornar! I si em ve aquell Miquel, que és el seu gran capità, li puc arrancar d’arrel el seu cap amb una mà! A més tinc tot un exèrcit, ja veieu quin arsenal; tots aquests diables bèsties venceran aquell pardal! Tres en tinc de preferits: Belcebú, tot poderós, el Daviu, quin mal parit, i Astarot, que és fastigós. Ara que, per fastigosa, aquí està la cabra boja: la meva estimada gossa, la meva mitja taronja... Ah Diablessa, gran donota! més puta que les gallines, no n’hi ha cap com tu més porca dalt del Coll de les Savines!  DIABLESSA Sí, jo sóc la més lloca del corral. Va no cal fer tanta fressa tot per vèncer un animal... Ja ho dieu: d’animalons d’aquests que baixen amb ales, en són plens els carrerons on treballen les barjaules. I tu què, Lluciferot, que no em treus a passejar, més cas en fa l’Astarot, que ell sí que en sap de follar. Folla els nius de les gavines, folla els nius dels pardalets, i els pardals de les padrines els fa créixer regadets.  DIABLE ABANDERAT Ves què em dius, gran Diablessa, sóc jo aquest gran Astarot, el diable que entre cames li ha crescut un gran garrot. LLUCIFER Un garrot o un grà de pus? Au, no em facis enfadar, fuig d’aquí vell gamarús que amb Miquel m’he d’enfrontar! DIABLESSA Amb Miquel? No, abans explica a la gent d’aquesta plaça que la guerra més bonica te la dona una bagassa... I quan paris d’explicar aquí oberta jo estaré, et faré esbufegar de la canya que et fotré! Prepara’t sant Miquel! ja estan aquí els diables amb els seus versots infernals, per dir totes les maleses, que sonin ben fort aquests tabals!  Part III. Els versots. DIABLE ABANDERAT Ciutadans de la ciutat, comarcans de la comarca, acosteu-vos a escoltar el que no us dirà cap carca. Els carques cap a l’església! que la gent de bon baixant i la gent de millor viure al diable escoltaran.
|
 Versots Premer sobrer l'any per anar als versots corresponents
Part IV. La lluita final. LLUCIFER de sentir aquests versots; tots plegats fem una colla dels més grans animalots! Avui tot lo món és nostre! mireu la televisió: guerres, morts, gent sense sostre, i encara queda el millor... Veureu com d’aquí un temps les misèries de la vida són com muntanyes de fems que van creixent sense mida. Tot el món serà un caos i és així que haurem guanyat, gràcies als amics polítics que ho hauran ben enfonsat! DIABLE ABANDERAT No tingueu por, no passeu ànsia, que el nostre foc és dels millors, i, si hem dit cap extravagància serà que el cel ens ha confós...  SANT MIQUEL Sí, confús et vull, i pres, malvat diable banyut! i ja no diguis res més: d’aquí poc seràs vençut! Jo, ajudant del cel, us ordeno que calleu; que sóc el gran Miquel i veureu com correreu! Ja n’hi ha prou de ruqueries que no tenen ni sentit. Dic que són millors els dies que la vostra negra nit. I que és molt millor la glòria de ser un bon escolanet, que no pas passar a la història sense fer mai res a dret! Tu ets el rei de la mentida, jo tinc la força del cel. Recorda-ho tota la vida, i també el meu nom: Miquel! Per la força de l’espasa, que és l’espasa del bon Déu, jo us envio cap a casa a l’infern, i no en torneu! LLUCIFER Fuig d’aquí ridiculesa! que això sembla carnaval; tu una espasa de fireta, la meva és de general! SANT MIQUEL Cap a casa he dit, silenci! El teu joc ja s’ha acabat! Que la meva espasa et llenci a l’infern d’on has pujat! Així doncs al final guanya el qui té millor raó. Mireu com els de la banya són vençuts sense perdó. No penseu res d’incorrecte, no feu mai cap mal favor, aneu pel camí més recte cap als braços del Senyor... Feu bondat, gent de Cervera feu bondat, bons segarrencs, i penseu que des del darrera jo us vigilo els moviments... Gran victòria! Visca el cel! Visca el cel! Gran victòria! Deixeu pas al gran Miquel! Deixeu pas als de 
DIABLE ABANDERAT Colla de diables porucs que feu aquí tots abatuts, que la guerra contra el cel encara no s’ha perdut. Mira que caure contra l’arcàngel capità de les forces celestials, us heu convertit amb el ridícul dels exèrcits infernals. Sapigueu que el nostre lloc és on hi ha la vida carnal. I a la ciutat de Cervera hem d’escampar la força del mal. Espereu-vos, l’any que ve, ja veureu quina batussa, gens de pau hi pot haver mentre ens mani la gentussa! Així doncs, aixequeu-vos! a lluitar contra Miquel! a petar trons i carretilles, que hem de guanyar la guerra al cel. Vinga exèrcit de diables; toqueu ben fort el tabal, i que tota la terra tremoli al sentir aquest retrò infernal. Visca Cervera!!!
|
