L’inici de la processó del Corpus a Cervera se situa a finals del segle XIV. Les primeres notícies que trobem de la celebració de la processó són de l’any 1395. L’any 1398 se’ns dóna notícia d’entremesos i de l’ordenació de la processó.
Dels anys 1426 i 1429 conservem ordinacions extenses sobre el pregó i l’ordre de la processó.
Les primeres notícies de diables a Cervera, un dels primers referents escrits del Principat de Catalunya, els podem trobar en l’ordenació de la processó de Corpus de l’any 1426, publicades en edició de bibliòfil per Faust de Dalmases, “Ceremonial statuït per los honorables pahers de la insigne vila de Cervera per rahó de la festa e professó del cors de Jhu. Xpt. en l’any M.CCCC.XXVI”:
Los entremesos:
>>
Primo vagen
lo joch de luciffer e los diables fahent lur Joch. Aprés
vagen los trompadors e
la tamor. En aprés vage
Entre el 1439 i el 1461, hi ha constància de despeses per muntar castells d'entremesos:
El 1439, un entremès que no podem precisar, però en el qual hi ha representat el cel i l’infern, hi intervenen l’àngel Querubí i dimonis
L’any 1455, l’entremès del Judici Final (amb representació del cel i de l’infern al castell o en castells separats)
L’any 1461, un entremès en què hi participa un rei i un diable
Els àngels i dimonis són personatges adaptables a molts entremesos. Cal destacar l’existència d’ales d’àngels i d’ales de dimonis, ben diferenciades en l’inventari de la Confraria de Sant Joan de l’any 1487.
A la
primera meitat del segle XVI desapareixen els entremesos a la
processó. i
alguns dels seus elements més populars
(l’àguila de Sant Joan, el drac, els
cavalls cotoners) s’hi integren com a simples figuracions.
També durant la primera meitat del segle XVI el Consell de la vila comença a pagar ajuts a determinades confraries per tenir càrrec d’algunes figuracions i dur-les a la processó de Corpus. La primera és l’àguila de la confraria de Sant Joan. És el cas de 1534, on trobem el pagament de cinc sous a mestre Balaguer perquè “dansà l’àguila davant la custòdia anant a la professó”. La segona en importància és el drac, propietat del pintor Pere Alegret en un primer moment. Es tracta ja d’un drac separat dels personatges dels entremesos i amb l’activitat bàsica d’anar traient foc per la boca; per això anirà acompanyat d’un home encarregat de posar i encendre els focs grecs.
Amb
el
Decret de Nova Planta (1716) i la prohibició de les
manifestacions populars, els
diables i el conjunt de la fauna fantàstica varen estar
sense feina durant una
bona temporada.
Cal destacar la reial cèdula de Carles IV del dia 21 de juliol de l’any 1780, on mana “que en ninguna iglésia de estos reynos, sea cathedral, parroquial o regular, haya en adelante danzas ni gigantones, sinó que cese del todo esta práctica en las procesiones y demás funciones eclesiásticas como por conveniente a la gravedad y decoro que en ellas se requiere”.
Això
no va
comportar la seva desaparició ja que la
tradició, amb un pes molt fort, els va
fer figurar en gravats i auques, així com en moltes
representacions pictòriques
(especialment fins al segle XIX).
En el
segle XIX, les figuracions d'animals (àliga, drac) i de
gegants i cavallets s'utilitzaran també en les entrades
reials o rebudes a
grans personatges, com en el cas de les festes celebrades a Cervera pel
jurament de la infanta Maria Isabel Lluïsa, l'any 1833.
Darrerament,
els antecedents més propers daten de 1983, amb
l’aparició de
Amb
la
desaparició de